Masclisme, feminisme i “hembrismo”

Aquests tres conceptes estan moltes vegades mal usats (entesos).

Per aquesta raó a continuació s’intenta presentar els comentaris sobre les definicions més convenients.

En primer lloc, recordem que a l’estat espanyol existeix una Llei orgànica de 3/2007 del 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Després hem de recordar el que és definit en el Diccionari de la llengua

Espanyola de la Reial Acadèmia:

– la paraula “feminisme” posseeix la següent accepció: “Moviment que exigeix per a les dones iguals drets que per als homes”.

En aquest moment es necessita fer un comentari sobre la paraula igualtat, perquè es fa freqüent la confusió de la reivindicació d’igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Les dones han de ser éssers humans de ple dret.  Ara bé, no han de ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina, sinó que han de ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.

Moltes vegades s’oblida que existia i existeix l’actitud anomenada “hembrismo”. Aquest concepte al·ludeix a una actitud de prepotència de les dones respecte dels homes, o bé un parcialisme discriminatori clarament favorable a la dona en accions o opinions. Recordem que hi ha moltes dones que creuen ser feministes quan realment són “hembristas”, o així ho mostra el seu comportament. Primer cal tenir clar que el feminisme no proposa a la dona superior a l’home, proposa la igualtat … És a dir que, si ets dona i penses que la dona és superior a l’home, no ets feminista, ets “hembrista”.

A continuació es presenten les definicions més freqüents de l’actitud anomenada masclisme, per després fer alguns comentaris sobre aquesta l’actitud.

En primer lloc, es presentaran les diverses definicions.

El masclisme és:

-Actitud que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones (GDLC)
-Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona (DIEC).

– Actitud de prepotència del varons respecte de les dones (RAE).

– Associat a la diferenciació de feines entre homes i dones, i la subordinació de la dona a les societats on l’home té més poder i major estatus que aquesta en l’àmbit col•lectiu

-El conjunt d’idees i actituds de l’home sobre la dona. El masclisme creu que l’home és superior a la dona.

Com veiem, en cap d’aquestes definicions no es diu que masclisme és el mateix que violència. Ara bé, en diverses publicacions això és així, ja que per a algunes persones masclisme significa el mateix que violència.

Per entendre de forma més ràpida i clara aquests termes aquí tenim el dibuix i la llista ben resumida:

Feminisme: igualtat entre gèneres.

Masclisme: falsa superioritat de l’home sobre la dona.

“Hembrismo”: falsa superioritat de la dona sobre l’home.

Tadeusz

ELS ANIMALS DE COMPANYIA

Generalment es diu que un animal de companyia és un animal criat i mantingut per éssers humans per lleure. Ara bé, abans de comprar un animal de companyia és important saber alguna cosa sobre la responsabilitat dels propietaris dels animals, fet que moltes vegades no és conegut per nombrosos compradors.

 

Per això  en aquest escrit es donarà àmplia informació sobre el tema per ajudar a evitar equivocacions.

En primer lloc, hem de saber que un animal de companyia pot arribar a viure de 10 a 15 anys, de vegades més. Durant tot aquest temps necessitarà atenció, que tinguis cura d’ell i que l’estimis. Com que tot aquest temps formarà part de la família, tots heu d’estar d’acord en el moment d’adquirir-lo.

A continuació, veurem quines  preguntes es necessiten tenir en compte abans de comprar un animal de companyia, per exemple un gos:

 

1. Quant de temps podré passar amb ell?

Els gossos són animals sociables i necessiten de la teva companyia.

 

2. Quant espai li puc proporcionar?

Has de considerar que, en cas de disposar d’una llar petita, hauràs de dedicar-li molt de temps a fi que pugui fer exercici fora de la llar.

 

3. Quina quantitat de diners puc gastar per ell?

Hauràs de comprar-li menjar, dur-lo al veterinari, censar-lo i identificar-lo, portar-lo a la perruqueria canina, comprar-li alguna cosa extra i reposar tot el que pugui fer malbé.

 

4. Quant exercici li puc proporcionar?

Si tens poc temps, tria animals petits i poc actius que tinguin prou amb l’exercici que poden fer dins de casa o amb passeigs curts. Has de tenir en compte que no sempre els gossos petits són menys actius ni el grans més actius. Tria bé.

 

5. Sóc capaç de cuidar-lo?

L’educació és important a fi que no causi molèsties al veïnat i, alhora, perquè no et molesti també a tu. Si els gossos no reben una correcta educació, de vegades els propietaris poden arribar a plantejar-se l’eutanàsia. No arribis mai a aquest extrem. Sabies que la majoria d’eutanàsies són degudes a problemes de comportament?

 

6. On el deixaré si surto de vacances?

És important saber que el teu gos no sempre podrà viatjar amb tu. Has de pensar que, quan tu viatgis, necessitaràs una altra llar on deixar-lo, o hauràs d’estar disposat a pagar-li una residència canina.

 

Tadeusz

El masclisme

Encara avui dia hi ha masclisme a la nostra societat.  En un principi sense pensar molt creiem que és molt diferent la situació actual de la dona que la de fa cinquanta anys.

És cert que la dona treballadora fora de casa representa un percentatge més elevat que fa uns vint anys, però en els alts càrrecs polítics i empresarials el paper de la dona continua  sent molt més inferior que els homes.

També és cert que hi ha homes que fan les tasques de la casa, però la càrrega principal encara avui dia recau sobre la dona.

Per tant, podem dir que s’ha avançat molt, però encara hi ha molt per canviar.

 

Anna Zamora Zamora

ELS ANIMALS DE COMPANYIA

Els animals de companyia fan una tasca molt important d’acompanyar moltes persones i donar-los  alegria.

Els animals de companyia formen part de la família i són un individu més. Necessiten el seu espai, el seu menjar i tenen el seu caràcter com qualsevol de nosaltres. La diferència és que no poden parlar. Un gos, per exemple, et demostra els seus sentiments i el que vol sense parlar. Realment  las persones que no tinguin animals de companyia no entendran de certs valors vers els animals perquè no han experimentat aquesta experiència.

També és veritat que moltes persones estimen els animals, però no els agrada veure’ls en un pis o en una gàbia i per aquest motiu no tenen animals de companyia.

Crec que les dues opcions són correctes, depèn de les necessitats o costums de les famílies.

Anna Zamora

Animals de companyia

Darrerament arran de les últimes campanyes municipals sembla que són més notícia els inconvenients de tenir animals que no pas els avantatges. Però són animals  que han conviscut amb les persones des de fa molt temps, tornant-se cada cop ells més domèstics  i més persones nosaltres.

Gossos o gats, els que vivim amb un animal a casa sabem quanta feina donen i en algun moment hem comparat  les despeses amb els  beneficis. Els  tenim tan integrats en la nostra vida que oblidem el seu valor en l’equilibri familiar.

Hi ha propietaris d’animals més responsables que d’altres, com en tot: cal tenir l’animal  adequat al tipus de llar, de família i d’hàbits; cal tenir-ne cura, i cal saber trobar-li el seu lloc. N’hi ha que tracten l’animal com a un fill, altres el tenen  com un objecte de decoració i la majoria no ens adonem de fins a quin punt certs animals formen part de la nostra vida com éssers humans.

Avui dia es torna a recuperar la relació entre animals i persones que va ser tan important en èpoques antigues. No sorprèn que es parli dels beneficis de teràpies amb animals com gossos o cavalls.  Aquestes teràpies estan recomanades en situacions especials, però avui ja s’estan usant per combatre l’estrès, la depressió i una bona quantitat dels mals més comuns dels nostres temps.

Un bon gos o un gat ajuden a trobar sentiments i valors que es perdem amb el dia a dia. Els gossos són coneguts  per la seva  fidelitat i donen aquella companyia que els fa tan populars. Els gats donen pau. Tots aquest animals tenen també inconvenients perquè embruten, molts propietaris no recullen la brutícia, poden molestar si borden, miolen massa, cal gosseres per als animals abandonats o perduts i aquestes instal·lacions s’han de posar en algun lloc.

En definitiva, cal pensar en allò que ens poden aportar els animals domèstics, tant en l’àmbit psicològic, personal i mèdic, com en l’àmbit ambiental. Tot debat sobre les molèsties que provoquen deixa de ser ni tan sols un debat. Opino que els ajuntaments haurien de realitzar no  només campanyes d’informació sobre les obligacions dels propietaris vers les seves mascotes i les possibles sancions, sinó emprar més mitjans perquè els animals tinguin els seus espais, ajudes per a animals d’adopció, sistema subvencionat de veterinaris, etc.

Paloma de la Cruz

MASCLISME: EDUCAR DES DE L’ IGUALTAT

La societat d’avui en dia presumeix de no ser masclista encara que hi ha evidències socioculturals que fan pensar i reflexionar que realment no hem evolucionat gaire des dels  nostres avantpassats.

Exemples com l’actual govern de Grècia, on la dona gairebé no és present, és discriminatori. A Grècia hi ha un 48% d’homes i un 52% de dones molt presents, actives i implicades en la vida pública. Per tant, diríem que una democràcia no pot ser justa sense comptar amb la meitat de la població. Estudis realitzats demostren que als països  escandinaus  hi ha més representació de dones al govern, un 40%. Encara que són dades que fluctuen i que depenen de factors com la ideologia, els tipus de reclutament, etc.

Però no cal fixar-se  només en l’àmbit de la política. Analitzen un entorn més conegut. Som equitatius a l’hora de repartir les feines dins del nucli familiar? Els pares som el mirall en  què es reflecteixen els nostres fills. És importat que el seu comportament sigui el més igualitari possible. Exemples com establir un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques resulten imprescindibles perquè, des de molt petits, comprenguin el que significa la igualtat.

Hem d’evitar  un llenguatge sexista en l’educació dels nostres fills. Qui no ha escoltat la frase “els nens no ploren” o “la cuina és per a les dones”. Encara que semblin inofensives, influenciaran els nens poc a poc fins al punt de convertir-los en  adults amb prejudicis.

L’ensenyament sentimental també és necessari. Han de ser independents, deixar ben clar que no necessiten una “bona noia” que els cuidi,  ni un “bon partit” perquè  els   doni estabilitat econòmica.

Tant els nens com les nenes han de créixer en un família on es  respecti i promogui la igualtat de gènere. És l’única manera,  en un futur,  que els homes respectin  les dones i les dones es facin respectar.

Paloma de la Cruz

Animals de companyia i la higiene dels nostres carrers

L’augment del nombre d’animals de companyia a les ciutats és un fet. Això provoca conseqüències sobre el conjunt de la societat en forma de necessitats de neteja afegides en els nostres carrers que fa que els ajuntaments hagin de destinar recursos públics per a mantenir els nostres carrers i places netes de les defecacions de les mascotes d’alguns propietaris que es neguen a recollir-les. Recursos públics que són molt necessaris en altres àmbits de la societat: educació, sanitat, serveis socials, etc.

Quina és la postura més raonable que ha de prendre el nostre ajuntament? Han d’augmentar les denúncies de la policia a les persones incíviques, o bé han d’augmentar els mitjans de què disposa l’Ajuntament per a mantenir nets els nostres carrers? Això ha encetat un debat entre la població.

Alguns ajuntaments han iniciat una campanya publicitària per a conscienciar els propietaris dels animals de la importància de mantenir nets els carrers. Això ha fet que els detractors de gastar diners per aquest assumpte s’hagin mostrat molt crítics amb aquesta campanya i es mostrin més partidaris d’augmentar les denúncies de la policia.

Personalment crec que el més útil és conscienciar els propietaris de recollir els excrements amb la por de rebre una sanció, ja que una campanya publicitària no és tan efectiva i obliga a invertir-hi  diners públics tan necessaris i tan escassos en època de crisi.

Jordi Martín Balmes

L’ombra del masclisme persegueix Espanya

Diverses veus sortides de programes televisius de gran audiència i de publicacions destinades a públic jove han sacsejat últimament les consciències d’aquells que pensaven que el sentiment masclista havia quedat enterrat al nostre país, però no és així.

El fet és que alguns resultats de treballs de recerca d’informació en la població adolescent han demostrat que els nois i noies no troben tan estrany que es produeixin maltractaments en les relacions de parella que s’estableixen en aquestes edats. Aquests maltractaments poden ser físics o psicològics.

Com pot ésser possible que en el segle XXI la societat arrossegui encara la llosa del masclisme? Doncs no és tan estrany. Ja portem uns quants anys  que la situació econòmica del nostre país i de la resta d’Europa està empitjorant. Aquest canvi en la situació econòmica ha fet que milions de persones tornin a patir situacions de pobresa i de necessitat. En aquestes situacions es produeixen comportaments indesitjables de les persones que busquen defensar el seu benestar davant dels altres. Tanmateix el fet que la dona, actualment, ha igualat a l’home en la participació del mercat laboral ha agreujat també aquest sentiment violent de l’home envers la dona, en sentir-se “atacat” en un terreny que tradicionalment havia estat dominat pel sexe masculí. Per això i per altres raons es produeixen rebrots de masclisme i racisme en la societat. I de vegades la intensitat del malestar de la societat ens fa retornar a temps passats de greus conflictes socials i de pèrdua dels valors aconseguits amb tant esforç.

És per això que creiem que la societat del nostre país és ara igual o més masclista que anys enrere.

Jordi Martín Balmes

Animals de companyia, sí o no

Molta gent té un animal domèstic. Jo n’he tingut molts  anys, però la majoria de les persones mai ens hem detingut a pensar en les conseqüències per  l’animal mateix. Així doncs, ens farem la següent pregunta: És just tenir animals de mascotes?

Per aclarir una mica el nostre punt de vista, agafarem com a exemple la mascota més comuna: el gos. En l’Edat Mitjana, el gos es converteix en un símbol d’estatus social. Proporciona  cert prestigi a l’home. Des de llavors, va començar a créixer la varietat de races canines. Es criaven gossos per aspecte, comportament i capacitat de carícies, cosa que actualment segueix passant.

Actualment hi ha gossos de totes les classes i mides. Existeixen més de quatre-centes races canines que es reprodueixen entre elles. Per això, les conseqüències negatives de la cria endogàmica són notables i això comporta que els animals pateixin defectes genètics i malalties.

Després dels problemes físics vénen  més complicacions. L’amo decideix tot sobre el gos i impedeix el comportament natural  de l’animal. Per exemple: el menjar, quan sortir de passeig, l’exercici físic, l’atenció, el comportament, etc.

Quan acollim un animal a casa, hem de tenir en compte unes quantes coses. Per exemple: la responsabilitat que adquirim; el temps que hem de dedicar-li; en les vacances, el gos hem de  deixar-lo en  un lloc on el cuidin; les despeses que té aquest animal, que són moltes (el menjar, portar-lo al veterinari regularment, adequar el seu lloc,els medicaments quan es posi malalt ,etc.), i, quan es mor, la pena de l’amo pot ser molt gran.

 

Els animals de companyia s’han d’adaptar a l’home. Perquè no es reprodueixin, els esterilitzem. Quan no podem tenir-ne cura, els portem a un refugi on sacrifiquen bona part dels animals, o  els deixem abandonats a la seva sort. Així doncs, els interessos de l’animal estan subordinats als de l’home. Per això, desaconsello la tinença d’animals de companyia.

José Luis

El masclisme és una xacra

És una realitat que la nostra societat és masclista, Encara que és innegable  que les desigualtats entre homes i dones han disminuït força aquests darreres anys i que la dona ha deixat  de ser un ciutadà de segona categoria.

La Constitució  diu que ningú no pot ser discriminat per raons de sexe,  raça o religió. Ja sabem que una cosa són les paraules i una altra els fets. I, algunes de les proves són les següents.

En primer lloc, hi ha la discriminació  de les dones per aconseguir ocupar llocs de responsabilitat i lideratge dintre del mercat laboral, professional i polític. Poquíssimes dones, per exemple, accedeixen al consell d’administració i direcció d’empreses.

A més, cal destacar també el greuge comparatiu de caràcter salarial que pateixen les dones amb relació als homes a l’empresa privada. Fins i tot en l’administració pública.

La violència de gènere continua sent una xacra difícil d’eradicar encara que les polítiques posades en marxa han estat positives, però no són suficients. Només  en el passat any, han mort cinquanta-quatre dones a mans de les seves parelles. En el rerefons de la desigualtat entre homes i dones, es troben determinats rols i estereotips assumits amb naturalitat entre els joves, principalment en les seves  relacions de parella. Per això , segons enquestes realitzades per mitjans autoritzats, una de les conclusions a què arribem és que la majoria de nois i noies no relacionen la desigualtat  amb la violència masclista, que queda reduïda a l’àmbit domèstic, a un matrimoni conflictiu on el maltractament o el consum d’alcohol o drogues són presents.

Així doncs, hem d’adonar-nos dels senyals d’alarma masclista que ens arribem. Hem de detectar aquests senyals i aturar-los. No visquem en una falsa aparença d’igualtat. I, el més important, tots som responsables (família, escola i societat) de l’educació en igualtat que fem.

José Luis